From now in english....
hola familia! so now the blog is for you...
well...
after walking, crying, with rain and painful feet in NY without you claus and ponja, I decided to take the plane to Barcelona, but they decided to leave 3 hours late (and 3 hours in the super shuttle, it was a nice view of manhattan, seen from the stress man who drives a taxi with 11 people and wants to arrive puntcualy, I ate my finger again, I couldn't stop it).
in London I had to run to take the other plane, but my luggage doesn't run so I don't know where it is, and in Spain people seem to be more stupid than normal, so here I am waiting for my luggage. I didn't sleep so much because coffee so I decided to see 'cache' that was in the movies program, to talk about that then with you, but... from 18 chanels the only one that didn't work was that one...
so I tried to talk to my neighbour, but he was sleeping all the time, incredible, uau!
I have a new kitchen, my Cesc recognized me and smiled a lot, and Barcelona is hot and sunny, and I miss you! I missed you so much that something strange is happening here.. I saw Clausito in the street that connects my parents house with my brother house, then I was reading a story to Cesc, and a fancy fence appeared there (laura connection), and then he told me pointing a picture of himself with the finger, there! (well, in catalan.. alla...) and said giogio (jojo, me me but in catalan) and I saw my roommate with the two crazy cats.... let's go to sleep... zzzz
Tuesday, June 27, 2006
Thursday, June 22, 2006
Monday, June 19, 2006
Friday, June 16, 2006
Sunday, June 11, 2006

Banchan se va....
Aquest cap de setmana és de despedida.. l'Antonio marxa cap a Europa, New Zealand, i la Bananna, osease yo, marxo cap a New York i Bcn...
o sigui que he fet una mica de turisme, per Chicago, i després la festa pertinent per l'Antonio... aquí estem tota la família juntets, Laura, Antonio, Ponja i Claus...
avui al matí, diumenge, com sempre després d'una festa, pancakes.

Thursday, June 08, 2006
A punt de tornar...
mmm... això s'acaba... és curiós, quan marxo de Barcelona, no me n'adono fins que estic a l'avió o fins que no aterrisso, però marxar d'un lloc és molt diferent. Tot el que has creat en poc temps desapareixerà i això fa feliç però també crea nostàlgia, pq saps que mai més podràs ajuntar la mateixa gent al mateix lloc (i menys contant que tots som cul inquiets..). Doncs feta la introducció, us explico el cap de setmana passat...
Concert de Bach (al piano el senyor Barenboim, molt famós), festa mexicana amb concert dins la casa inclòs+tres projectors a la terrassa+música peruana i de tots els paisos, treballar una mica (pels que es pensin que chicago només és festa), passeig per Chicago amb la Laura, un cap de setmana tranquilet dins el que cap...
I la setmana, moooolta feina (tot i que crec que no acabarà en res, i més contant que avui m'he acomiadat del jefe i no ens veurem més, però això sí, a mi les 10 hores de feina cada dia no me les treu ningú! he de buscar maneres de ser més eficient... ). Jo marxo d'aquí dues setmanes, i l'
Antonio, un membre de la família chicaguense, d'aquí una setmana, o sigui que estem en plan: 'hem d'aprofitar!!!', en plan obsessiu...
conclusió: molta son, molt cafè i anar fent... ahir vaig tallar els cabells del Clausito i l'Antonio i no està mal, ja porto 3 cabells tallats i m'ho demanen més o sigui que no ho dec fer pas malament. Avui hi ha la soul funky night, la festa més impressionant de chicago i només passa una vegada al mes, o sigui que serà l'última!! snifffff...
ah, molt bo, avui he perdut un jersei pel carrer, i ho he vist quan he arribat a l'office, i m'ha fet tanta mandra sortir una altra vegada a buscar-lo que he pensat.. ja veuràs, aquests americans, amb lo paranoics que són, ni el tocaran... 10 hores després, l'Anna surt al carrer, i què troba? el jersei! que fort...
i per acabar, marxo d'aquí dues setmanes a New York , al final amb dos amics, ole! o sigui que si algú vol donar consells, seran molt molt molt benvinguts! petons per tothom..
mmm... això s'acaba... és curiós, quan marxo de Barcelona, no me n'adono fins que estic a l'avió o fins que no aterrisso, però marxar d'un lloc és molt diferent. Tot el que has creat en poc temps desapareixerà i això fa feliç però també crea nostàlgia, pq saps que mai més podràs ajuntar la mateixa gent al mateix lloc (i menys contant que tots som cul inquiets..). Doncs feta la introducció, us explico el cap de setmana passat...
Concert de Bach (al piano el senyor Barenboim, molt famós), festa mexicana amb concert dins la casa inclòs+tres projectors a la terrassa+música peruana i de tots els paisos, treballar una mica (pels que es pensin que chicago només és festa), passeig per Chicago amb la Laura, un cap de setmana tranquilet dins el que cap...
I la setmana, moooolta feina (tot i que crec que no acabarà en res, i més contant que avui m'he acomiadat del jefe i no ens veurem més, però això sí, a mi les 10 hores de feina cada dia no me les treu ningú! he de buscar maneres de ser més eficient... ). Jo marxo d'aquí dues setmanes, i l'
Antonio, un membre de la família chicaguense, d'aquí una setmana, o sigui que estem en plan: 'hem d'aprofitar!!!', en plan obsessiu...
conclusió: molta son, molt cafè i anar fent... ahir vaig tallar els cabells del Clausito i l'Antonio i no està mal, ja porto 3 cabells tallats i m'ho demanen més o sigui que no ho dec fer pas malament. Avui hi ha la soul funky night, la festa més impressionant de chicago i només passa una vegada al mes, o sigui que serà l'última!! snifffff...
ah, molt bo, avui he perdut un jersei pel carrer, i ho he vist quan he arribat a l'office, i m'ha fet tanta mandra sortir una altra vegada a buscar-lo que he pensat.. ja veuràs, aquests americans, amb lo paranoics que són, ni el tocaran... 10 hores després, l'Anna surt al carrer, i què troba? el jersei! que fort...
i per acabar, marxo d'aquí dues setmanes a New York , al final amb dos amics, ole! o sigui que si algú vol donar consells, seran molt molt molt benvinguts! petons per tothom..
Subscribe to:
Posts (Atom)