A punt de tornar...

mmm... això s'acaba... és curiós, quan marxo de Barcelona, no me n'adono fins que estic a l'avió o fins que no aterrisso, però marxar d'un lloc és molt diferent. Tot el que has creat en poc temps desapareixerà i això fa feliç però també crea nostàlgia, pq saps que mai més podràs ajuntar la mateixa gent al mateix lloc (i menys contant que tots som cul inquiets..). Doncs feta la introducció, us explico el cap de setmana passat...

Concert de Bach (al piano el senyor Barenboim, molt famós), festa mexicana amb concert dins la casa inclòs+tres projectors a la terrassa+música peruana i de tots els paisos, treballar una mica (pels que es pensin que chicago només és festa), passeig per Chicago amb la Laura, un cap de setmana tranquilet dins el que cap...

I la setmana, moooolta feina (tot i que crec que no acabarà en res, i més contant que avui m'he acomiadat del jefe i no ens veurem més, però això sí, a mi les 10 hores de feina cada dia no me les treu ningú! he de buscar maneres de ser més eficient... ). Jo marxo d'aquí dues setmanes, i l'
Antonio, un membre de la família chicaguense, d'aquí una setmana, o sigui que estem en plan: 'hem d'aprofitar!!!', en plan obsessiu...

conclusió: molta son, molt cafè i anar fent... ahir vaig tallar els cabells del Clausito i l'Antonio i no està mal, ja porto 3 cabells tallats i m'ho demanen més o sigui que no ho dec fer pas malament. Avui hi ha la soul funky night, la festa més impressionant de chicago i només passa una vegada al mes, o sigui que serà l'última!! snifffff...

ah, molt bo, avui he perdut un jersei pel carrer, i ho he vist quan he arribat a l'office, i m'ha fet tanta mandra sortir una altra vegada a buscar-lo que he pensat.. ja veuràs, aquests americans, amb lo paranoics que són, ni el tocaran... 10 hores després, l'Anna surt al carrer, i què troba? el jersei! que fort...

i per acabar, marxo d'aquí dues setmanes a New York , al final amb dos amics, ole! o sigui que si algú vol donar consells, seran molt molt molt benvinguts! petons per tothom..