Indianna Cabre

Estem a la frontera amb Pakistan, cap al nord de la India oest, a Amristar...
hem estat moltes hores al tren per arribar aqui, i el primer canvi que notem es que no sembla tan pobre... i que hi ha molts turbans.. dona un aire molt curios al tema...
hi ha un temple daurat mooolt important, centre de peregrinacio dels sicks, els que porten turban, donen de dormir gratis, de menjar gratis, i tot aixo es molt raro pq normalment cobren per qualsevol xorrada... a la nit temple era espectacular, tot iluminat, i nosaltres despres dintentar entrar mil vegades, ho vam aconseguir, ben tapadetes, no camera, no sabates, no... representa que el temple esta dins dun llac que va construir el propi bhuda quan estava assegut sota arbre, i larbre tambe hi era, i per tant laigua es sagrada... jo dubto que ho entengues be, pero aixo em deien...

ara ho intentarem de nou, pero de dia, i despres tren cap a Agra per veure la ciutat del rei Akbar Fatehpur Sikri, i como no, el TAJ MAHAL, a veure si esta tan be com diuen... :)

Ahir vam anar a veure un espectacle a la frontera de pakistan amb India... Representa que ara mateix poc transit de persones i coses hi ha, pq estan de mola mala ostia els uns amb els altres, pero en aquest punt de la frontera tenen un protocol i continuen fent-lo.. a les 16h tanquen la frontera i els soldats de les dues bandes comencen a desfilar duna manera una mica agressiva mentre el public dels dos bandols, en grades (atencio!) es posa a cridar visca india, visca pakistan... i mes coses que no vam entendre... alcen les banderes a la mateixa altura i la frontera queda tancada fins el seguent dia.. bueno, tot un percal per demostar-se respecte i forca o alguna cosa aixi en temps dificils... a laltra banda no hi havia quasi ningu, nomes homes i tots vestits de blancs.

fa una mica de llastima pero es veritat que els dos paisos no tenen res a veure, pakistan es purament musulma, i a india hi ha una mescla bastant espectacular...

bueno, ho deixo per avui...

Jaisalmer

A mi m'agraden molt els deserts, molt...
No se exactament per que, pero com mes sec, mes m'agrada... eh, que la garrotxa tambe mola eh?
I aqui estic, a Jaisalmer, ciutat en el desert del Thar, a 100 km de pakistan, una completa passada, s'alca un fort de fa mogollon d'anys al mig del no res, i des de lluny sembla un castell de sorra, pq te els colors de la sorra de la platja, es un alucine. dema farem safari pel desert, je je je!! amb camell, ueeee! a veure...
apali, ja nhi ha prou! petons

Octopussy

Aquests ultims dies la India s'ha portat molt be amb nosaltres. Per un moment vam pensar que sortir de Delhi seria impossible, sense maleta i amb mil obstacles que apareixien no se sap ben be d'on i en qualsevol moment. Pero ja esta, tenim maleta, i els indis enganyen molt, pero molt innocentment, o sigui que mes o menys els hem pillat (dits creuats!). Es zero perillos i aixo molt molt. pero com que som laila i myself, nomes noies, no pares de preguntar-nos coses, i fer-nos fotos d'amagat o directament. Amb la laila flipen pq es blanqueta i amb mi pq semblo india. ah, tots els hindus son molt divertits, fan una olor molt especial, canten molt be i atencio, viuen 84 milions de vegades i son molt romantics, pastelons pastelons. et desarmen molt rapid, pero comencem a pillar la manera de girar la truita.
l'important es que tothom content i felic, bon karma. pero despres a al minima criden i s'emocionen. vaja, que tenim una lleugera sensacio d'entendre on ens hem ficat. tot i que no en tenim ni papa!
cada dia ens sorprenen, ens passen coses rares, com per exemple que un conductor de rickshaw es giri i em digui, ara tu, ara condueixes tu...
ah, tinc la sensacio que cadascu de vosaltres te una replica india. es impesionante.
la veritat, tot ens surt com rodat, bienn! pero la india no es moc de pav, es durilla!
bueno, avui hem estat a udaipur, ciutat bastant tranqui, pijilla, amb llacs i palaus, i es on es va rodar Octopussy de James Bond! ala, fins aqui, radio annushka!

India jareeeee

bon dia pel demati, gent d'aqui.

cantare una canco per explicar amb ilusio tot el que faig en aquest raco (de mon)

aquest rodoli va dedicat a la maria... i a totes les maries en general, felicitats un dia tard!!!

A la India, amb la Laila, companyera infatigable d'aventures varies, intentant trobar la pau interior aquesta que tothom troba...

la veritat es que es bastant bestia, pero un s'acostuma a tot amb bastant de rapidesa. ser dues noies i anar improvitzant no fa les coses molt facils, pero te el seu costat divertit. molt divertit. son uns conyons, els indis, i uns peque-estafadors de cuidado, i cridaners i estressats i tocons. i riuen d'una manera que fa riure molt o sigui que al final allo es un festival de riures. i semblen molt bona gent, tot i que no sera a uns dolars ambulants com nosaltres a qui ens ho demostraran mes... claro esta!

El millor es poder comentar el que va passant en catala en directe, pq com sempre, ningu ens enten, es com posar-li humor a la cosa.

Hem anat amb tren, vist peli bollywood suuuuper divertida, rickshaw amunt, avall, timo cap aqui timo cap alla, de vegades vas per creuar el carrer i et trobes no saps com al cap de dues hores en un barri que ni papa don es parlant amb un paio que no saps d'on ha sortit sobre aquella vegada que va estar a Pamplona. Si hi ha dos camins, rollo caputxeta vermella, i n'hi ha dos a escollir, agafem sempre el del llop, el llarg, el sinuos... pero es que no existeix el curt! i vaja, es mes entretingut aixi...

i com que no tinc mes memoria doncs ho deixo per avui, quan ensenyi fotos ja recordare tota la part sucosa de la historia...

el que es segur es que l'emporda, castelldefels, i fins i tot la calorosa Barcelona, s'anyoren bastant! esa tranquilidad....

petons!