bon dia pel demati, gent d'aqui.
cantare una canco per explicar amb ilusio tot el que faig en aquest raco (de mon)
aquest rodoli va dedicat a la maria... i a totes les maries en general, felicitats un dia tard!!!
A la India, amb la Laila, companyera infatigable d'aventures varies, intentant trobar la pau interior aquesta que tothom troba...
la veritat es que es bastant bestia, pero un s'acostuma a tot amb bastant de rapidesa. ser dues noies i anar improvitzant no fa les coses molt facils, pero te el seu costat divertit. molt divertit. son uns conyons, els indis, i uns peque-estafadors de cuidado, i cridaners i estressats i tocons. i riuen d'una manera que fa riure molt o sigui que al final allo es un festival de riures. i semblen molt bona gent, tot i que no sera a uns dolars ambulants com nosaltres a qui ens ho demostraran mes... claro esta!
El millor es poder comentar el que va passant en catala en directe, pq com sempre, ningu ens enten, es com posar-li humor a la cosa.
Hem anat amb tren, vist peli bollywood suuuuper divertida, rickshaw amunt, avall, timo cap aqui timo cap alla, de vegades vas per creuar el carrer i et trobes no saps com al cap de dues hores en un barri que ni papa don es parlant amb un paio que no saps d'on ha sortit sobre aquella vegada que va estar a Pamplona. Si hi ha dos camins, rollo caputxeta vermella, i n'hi ha dos a escollir, agafem sempre el del llop, el llarg, el sinuos... pero es que no existeix el curt! i vaja, es mes entretingut aixi...
i com que no tinc mes memoria doncs ho deixo per avui, quan ensenyi fotos ja recordare tota la part sucosa de la historia...
el que es segur es que l'emporda, castelldefels, i fins i tot la calorosa Barcelona, s'anyoren bastant! esa tranquilidad....
petons!
3 comments:
però a quina ciutat esteu? has retrobat la maleta? i el menjar que tal? plou? semblo una mama...deu ser de familia;-)
Eso, foootos, quiero ver foootos!
Violeta
No se te entiende nada Bananna!!
Post a Comment